Es ben cert que l'equip té potencial per
jugar a bàsquet però per alguna raó que desconec no vol fer-ho. No volem fer
allò que ens hem compromès en equip i ens estimem més llançar la tovallola a la
primera de canvi. "Perdem com sempre" s'escoltava a la banqueta. És com tenir un
mètode per perdre els partits i cap per guanyar-los. Sabem perfectament què cal
fer per anar per darrera el marcador però cap de nosaltres, té la determinació
de creure en allò que aprenem i que ajuda a guanyar els partits.
El convenciment de que no hi ha res que
puguem fer per guanyar un partit està tant arrelat que fins i tot s'ha convertit
en una ferma creença difícil de combatre. Així ha passat avui quan després de
fer un bon inici amb un parcial de 0-8 l'equip s'ha enfonsat literalment després
de la primera cistella de joc de l'Hospitalet. I amb aquesta mentalitat hem
afrontat un parcial en contra de 20-0. Quan les coses no funcionen llavors
apareixen les primeres excuses per poder justificar les errades als companys de
banqueta per comtes d'aprofitar-les per millorar el nostre joc.
A la mitja part després d'un gran debat
intern es sentien veus de què sí es podia jugar millor i fins i tot guanyar el
partit. Aquest entusiasme, que ha sortit dels propis jugadors, s'ha contagiat
amb la mateixa celeritat que el pessimisme de l'inici del partit. I així, que el
panorama ha canviat; pressió a la pilota, puntajar els llançaments a cistella i
lluitar per guanyar el rebot han fet que l'efectivitat local baixés
escandalosament i què l'equip es creixés per reduir les distàncies al marcador.
Minuts de "volem i podem". Amb aquest esperit s'ha guanyat clarament el tercer
quart.
L'últim quart hem continuat lluitant amb
més ganes que encert però la actitud del tercer període s'ha mantingut intacte.
Físicament ja no podíem i les errades fruit del cansament es succeïen. El
resultat final també sorprèn en positiu doncs hem arribat als 44 punts que mai
havíem assolit i l'equip de l'Hospitalet han arribat al 58 que són menys punts
en contra que els altres partits disputats.
El que ens preocupa al cos tècnic és com
canviar la creença limitant de que no hi ha res que puguem fer per millorar i
jugar millor, per un altre de útil que ens ajudi a ser millors cada dia. Que
recordi als jugadors que són persones plenes i amb recursos, encara que alguns
recursos una mica rovellats i que només amb una mica d'entrenament i entrega
podem afinar i posar en practica. I la nul·la confiança en els sistemes que
plantegem per tal d'organitzar l'ocupació d'espais i coordinar els moviments
dels jugadors. Ni el contracop, ni l'atac estàtic són percebuts com útils per
els jugadors per la qual cosa les indicacions que surten des de la banqueta no
arriben i convencen a ningú. Per tot això, jo em pregunto: Com volem que sigui
el nostre equip? Quins objectius volem assolir? I quina és la millor manera de
fer-ho? Alguns jugadors ja aportaven solucions cosa què ens agrada perquè vol
dir que estar ficat en el partit. Els objectius que es varen plantejar varen ser
acceptats però ningú tret dels entrenadors creu que puguis portar-se a terme.
Potser, i només potser, estem davant d'un altre creença limitant. Que que els
objectius surtin dels jugadors i siguin acceptats per aquests sinó no serem un
equip cohesionat i que treballa amb il·lusió per assolir allò que s'ha marcat.
Penseu-hi, companys!
Nosaltres els entrenadors estem a la
vostra disposició i farem allò que calgui per que el grup es senti
EQUIP!.
Cos Tècnic:
Joaquim Vilella
Òscar Arriola
